Mor John Gumperz: lingüista de la comunicació intercultural

http://www.nytimes.com/2013/04/03/education/john-j-gumperz-linguist-of-cultural-interchange-dies-at-91.html?src=twrhp&_r=0

Materials de treball: La Bullipèdia (discurs expositiu oral)

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/web_multimedia/videos/videos_2013/bullipedia.html

El discurso del rey

Thinking Writing

Una proposta pràctica (per a professors) sobre la relació entre aprenentatge i escriptura en l'àmbit universitari: Thinking Writing. Del Queen Mary College de la Universitat de Londres.

La reflexió metalingüística dels estudiants i el domini de la gramàtica normativa

Pep Serra, Jordi Cicres, M. Dolors de Ribot i Sílvia Llach ens proposen treballar el domini de la gramàtica normativa mitjançant activitats que treuen profit de la capacitat metalingüística dels estudiants. En parlaran en el marc del II Congrés Internacional "Claus per a la implicació dels estudiants a la universitat" (Girona, 12 i 13 de novembre de 2009).

Serra, Enric (2009), "Aprendre ortografia catalana a la xarxa amb autonomia en l'àmbit universitari"

Enric Serra fa una revisió crítica de l'ús dels materials en xarxa per a l'aprenentatge autònom de l'ortografia en l'àmbit universitari. Constata que hi ha una infrautilització de les possibilitats de la xarxa, i que el nou entorn no ha evitat que es mantinguin dinàmiques tradicionals, poc efectives, d'ensenyament de l'ortografia. Aquest treball s'ha publicat a la revista Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 48 (Abril-Juny 2009). Hi podeu fer un cop d'ull a www.quiosc.cat.

BOCC. Biblioteca on-line de ciències de la comunicació

BOCC és una biblioteca on-line de ciències de la comunicació. Ha estat creada per LabCom (Laboratório de Comunicação e Conteúdos On-line, Universidade da Beira Interior, Portugal). Permet l'accés lliure als arxius .pdf d'articles, llibres, treballs d'investigació i de doctorat, la majoria en portuguès i, no tant, en castellà. Entre els molts temes que tracten els treballs publicats al BOCC hi ha la Retòrica, la Semiòtica, la Comunicació (audiovisual, en les organitzacions, etc.).

ComPile

ComPile és un cercador de publicacions sobre escriptura (postsecundària), retòrica, escriptura tècnica, ESL, i estudis del discurs (des de 1939). S'alimenta de donacions de bibliografies on-line i del treball de voluntaris, seguint el principi de l'intercanvi acadèmic lliure. En són responsables Richard Haswell (1939-1999) i Glenn Blalock (des de 2000).

Programes dels grups de treball del taller de la Xarxa europea sobre escriptura eficaç (Universitat de Barcelona, 5-7 d'abril 2009)

Grup 1: experiències d'ensenyament de l'escriptura a nens (3 a 8 anys) en països amb situacions sociolingüístiques diverses

Grup 2: l'escriptura en L1 i L2 en l'ensenyament secundari i l'universitari

Grup 3: l'escriptura professional

Grup 4: la interacció de la lectura i l'escriptura en el procés d'escriptura

NOU!

N. Alturo, "L´escriptura dels universitaris"
Revista del Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 130 (novembre 2008): 118-122.

Les competències lingüístiques dels universitaris

Les competències lingüístiques dels estudiants preocupen en tots els nivells educatius. L’informe PISA i la proposta (desafortunada) de reduir les hores de llengua als instituts van aparèixer en un context de reflexió sobre l’adquisició insuficient de les competències lingüístiques en l’educació preuniversitària. Al mateix temps, les universitats oferiran els propers anys nous títols de grau i de postgrau que, per decret, hauran de garantir l’assoliment de competències transversals, incloses les lingüístiques.

S’ha parlat molt, darrerament, del requisit del coneixement de l’anglès en les titulacions universitàries. Però les competències lingüístiques inclouen altres habilitats a més del domini d’una llengua estrangera. De fet, quan ens lamentem dels dèficits de comprensió lectora i de redacció dels estudiants estem parlant sobretot de competències lingüístiques en la llengua pròpia: els estudiants que arriben a la universitat tenen competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà, que els permeten moure’s amb comoditat en les situacions comunicatives de la vida quotidiana; però, en molts casos, aquests estudiants no tenen un control suficient de les competències lingüístiques específiques que requereix la formació superior, que estan lligades al domini del pensament crític i de l’estratègia discursiva. D’altra banda, les competències lingüístiques generals que posseeixen els estudiants són molt irregulars: no només quant al grau d’assoliment d’aquestes competències per part d’estudiants diferents, que és molt divers; sinó també pel que fa a les facetes de l’escriptura, o de l’oralitat, que un mateix estudiant és capaç de gestionar. A més, molts han fixat un estil discursiu defectuós, i no han adquirit recursos per a la valoració autònoma i la millora constant dels textos propis.

La voluntat política de resoldre aquest problema hi és: el Real Decreto 1393/2007, de 29 d’octubre, que estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, determina que els nous titulats han d’assolir, entre d’altres competències bàsiques, les que es demostren amb l’elaboració i la defensa d’arguments i la resolució de problemes, a més de l’habilitat de transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic especialitzat i no especialitzat. Es pretén, doncs, garantir l’assoliment de les habilitats lingüístiques (instrumentals) i el d’altres competències comunicatives (instrumentals, interpersonals i sistèmiques) a què dóna accés el domini de la llengua.

Tanmateix, no sembla que, entre els professors universitaris, hi hagi un acord generalitzat sobre el paper que ha de tenir la formació en competències lingüístiques en els nous títols de grau i postgrau. Per alguns és un problema dels estudiants, no de la universitat; per d’altres, és una realitat incòmoda, que voldrien que es resolgués, però no amb el cost de perdre crèdits de docència de les competències específiques; uns altres tenen la sensació que parlar de competències transversals suposa un retrocés en la qualitat de l’educació universitària, que s’hauria de preocupar exclusivament del coneixement especialitzat.

Jo sóc dels qui pensen que la universitat ha de garantir l’assoliment de competències comunicatives, i que fer-ho no perjudica (sinó tot el contrari) la qualitat de la formació especialitzada. Les competències comunicatives són un instrument de treball per a l'estudiant i el futur professional. Ni més ni menys que això. Si s’han assolit no es noten, i el que destaca són les competències específiques de l’àmbit de coneixement (la història, la física, l’economia, la filologia, la medicina, la psicologia...). Si no s’han assolit, amaguen el coneixement especialitzat: un bon químic deixa de "ser-ho" si no és capaç de comunicar les seves idees.

La universitat ha d’identificar les competències lingüístiques dels estudiants que arriben a les seves aules, ha de definir les competències que s’han d’assolir al final de la titulació, i ha de dissenyar els sistemes de formació i de control que siguin necessaris. Fer que l’estudiant adquireixi competències òptimes suposa, inicialment, fer-lo conscient dels mals hàbits d’expressió i de comprensió generals que ha automatitzat i dotar-lo de recursos perquè sigui capaç, per ell mateix, de trencar aquest automatisme. Més endavant, quan coneix millor els àmbits comunicatius de l’especialitat, se l’ha d’ajudar, si cal, a adaptar les seves competències lingüístiques generals a les particularitats de la professió per a la qual s’ha format. Està per veure com s’integrarà això en els nous títols universitaris. Els referents són molts i fàcils d’adoptar. Només cal la voluntat de fer-ho.

(Vegeu també: L'escriptura dels universitaris, Alturo, en premsa)

Disseny de la formació en competències comunicatives en les titulacions universitàries de grau

EL PROBLEMA

Un nombre molt important d’estudiants accedeixen als estudis universitaris amb unes competències comunicatives insuficients o defectuoses.

EL MARC DE REFERÈNCIA

El Real Decreto 1393/2007, de 29 d’octubre, que estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, preveu que els nous titulats han d’assolir, entre d’altres competències bàsiques, l’habilitat per aplicar els coneixements especialitzats a la seva feina o vocació de manera professional, la qual pressuposa les competències comunicatives que es demostren amb l’elaboració i la defensa d’arguments i la resolució de problemes. A més, els estudiants han de ser capaços de seleccionar, interpretar i valorar de forma reflexiva dades rellevants, i han de tenir l’habilitat de transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic especialitzat i no especialitzat (Annex 1, apartats 3/3.1/3.2).

El “Protocolo de evaluación para la verificación de títulos universitarios oficiales” de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) inclou un apartat d’avaluació del disseny de formació en competències generals i específiques. En aquest apartat es valora la correspondència entre les competències generals que es defineixen en la titulació i les competències que s’han definit per als títols de grau. A més, es valora la correspondència entre les competències que es proposen i les que es recullen en documents de xarxes o entitats nacionals i internacionals (pàg. 28).

El Projecte Tuning de la Unió Europea, que és un referent per a la definició de les competències generals i de les específiques, inclou, entre les competències generals, les habilitats lingüístiques (instrumentals) i altres competències comunicatives (instrumentals, interpersonals i sistèmiques) a què dóna accés el domini de la llengua. A més, defineix una llista de disset competències generals entre les quals hi ha el coneixement d’una segona llengua i la comunicació oral i escrita en la llengua pròpia (que es corresponen a l’anglès d’una banda, i al català i el castellà de l’altra, en l’espai universitari de Catalunya).

Els Descriptors de Dublín inclouen l’habilitat de comunicar informació, idees, problemes i solucions tant a audiències expertes com no expertes.

Els “Criteris per a elaborar la programació universitària”, aprovats per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya el 12 de novembre de 2007, inclouen les competències de comunicació entre les competències transversals que han d’incloure les propostes de nous ensenyaments que presentin les universitats.

ELS ESTUDIANTS

La formació obligatòria en competències comunicatives no és útil per a tothom: alguns estudiants són capaços d’adquirir competències suficients de manera autònoma; altres, pocs, tenen dèficits personals importants, i poden ser irrecuperables. Entre uns i altres hi ha, tanmateix, una majoria que pot beneficiar-se de la formació en competències.

Les competències comunicatives dels estudiants universitaris són molt irregulars: cada estudiant domina facetes diferents, i en grau diferent, de cadascuna de les habilitats d’expressió i comprensió oral i escrita. D’altra banda, mentre que alguns estudiants han sabut desenvolupar, abans d’arribar a la universitat, estratègies per a l’autoavaluació i la millora constant de les competències pròpies; d’altres han fixat un estil defectuós d’expressió oral i escrita.

LES TITULACIONS UNIVERSITÀRIES: L’ESTAT ACTUAL

Les titulacions són reticents a incloure crèdits de llengua en els plans d’estudis, ja que prefereixen destinar el major nombre possible de crèdits a la formació en competències específiques.

Les experiències de formació en competències comunicatives en el context de les titulacions són poques i es coneixen poc, i per tant no sempre es tenen en compte.

L’experiència de formació en les competències comunicatives orals és encara menor que en les competències d’escriptura.

No es preveuen mesures perquè el professorat no especialista en llengua pugui incidir de manera adequada en les competències lingüístiques dels seus estudiants.

Els Serveis Lingüístics universitaris ofereixen cursos de formació en competències comunicatives. Es tracta de cursos que l'alumne interessat matricula al marge del pla d'estudis de la titulació, per voluntat pròpia, i que per tant no garanteixen l'assoliment de les competències per part del conjunt d'estudiants que es llicencien.

LES COMPETÈNCIES COMUNICATIVES EN EL DISSENY DE LES NOVES TITULACIONS: OPCIONS PER AL FUTUR

Cap de les opcions següents és una novetat. Totes s’han aplicat en ensenyaments universitaris, a Europa i els Estats Units:

1. Inclusió de crèdits de formació en competències comunicatives en els plans d’estudis de les titulacions.

2. Examen inicial > cursos específics (segons les necessitats individuals) durant els dos primers anys (o certificat oficial extern reconegut) > control durant els dos últims anys. Segons la llengua i el context específic el sistema de control pot variar: si es tracta de l’anglès, hi pot haver algunes assignatures amb docència en anglès (que l’alumne sap que no podrà aprovar si no ha adquirit abans les habilitats instrumentals necessàries); si es tracta del català o del castellà, els professors de 3r i 4t any poden acordar uns protocols de control de les competències, de manera que hi hagi criteris homogenis a l’hora de suspendre un examen que no demostra un assoliment adequat de les competències comunicatives.

3. Examen inicial (competències comunicatives generals)> si cal, cursos específics (segons les necessitats individuals) durant els dos primers anys (o certificat oficial extern reconegut) > examen a l’inici del tercer any (competències comunicatives pròpies del camp de coneixement) > si cal, cursos específics durant els dos últims anys.

4. Títols diferents (en una mateixa especialitat) segons la intensitat d’aprenentatge de dues o més llengües de treball.